Archivo de la etiqueta: Carles Feliu de Travy

Regencia Nacional Carlista de Estella

Enciclopedia.Cat

Organització tradicionalista, resultat d’una escissió de la Comunió Tradicionalista formalitzada en l’aplec carlí de Montserrat del 20 d’abril de 1958, amb vocació d’implantació estatal.

El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla. Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya. El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde. Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma. Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant de l’estatal. El 1949 Sivatte fou destituït i el 1950, expulsat de la Comunió, si bé liderava la majoria dels tradicionalistes catalans. El 1957, en conèixer el “Mensaje del Rey” on D. Xavier postulava la col·laboració amb el franquisme, Sivatte en declarà la il·legitimitat i creà la Regència. Si bé el 1964 un grup d’integrants liderat per Carlos Feliú de Travy abandonà Sivatte per retornar a la Comunió liderada per Carles-Hug (quan aquest visità al novembre Catalunya), continuà distanciat del pretendent i el 1965 edità una declaració d’unitat catòlica. A Montserrat féu pública una crida (24/IV/1966) recordant els ideals del bàndol sollevat i reclamant un retorn a la unitat política de la postguerra. Entre altres publicacions, edità el Boletín de Órdenes y Avisos del Requeté de Cataluña i el Boletín Tradicionalista. Sigue leyendo

Los Derechos Históricos (2006)

Traducción a la lengua castellana del folleto Drets històrics, Constitució i Llibertats, de Carles Feliu de Travy, publicada en la revista El Federal, nº 26, abril de 2006. El folleto, editado en 2006 por Amics de la Història del Carlisme de Catalunya, cuenta con un prólogo de Don Carlos Hugo.

El Federal Nº 26 Abril 2006 Dossier Los Derechos Históricos

La metamorfosi del carlisme català: del «Déu, Pàtria i Rei» a l’Assemblea de Catalunya (1936-1975) (2014)

El llibre tracta d’una època especialment rellevant: la guerra civil, amb les baralles entre carlins i falangistes, el franquisme ­amb les lluites entre els grups carlins profranquistes i antifranquistes­ i els inicis de la transició, quan el carlisme es va desfer després dels embolics dinàstics i de la preponderància del rei Joan Carles. Sigue leyendo

Obituaris Carles Feliu de Travy (2008)

Obituari del diari Avui (11/11/2008)

Dirigent Carlí (1923-2008)

Carles Feliu de Travy va néixer a Barcelona el 1923. Advocat de professió, va exercir fins al últim dia de la seva vida, el 5 de novembre de 2008. Com a tal, va destacar en la generosa defensa de represaliats polítics del franquisme, així com de nombrosos carlins davant el Tribunal d’Ordre Públic els anys 60-70. Autor de diversos treballs sobre dret polític, especialitat de la qual va ser professor a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona.

Des de molt jove va militar en les files aleshores clandestines del carlisme, fet que el va posar en oberta oposició al règim franquista, el qual el va perseguir, el va detenir i el va multar unes quantes vegades. Nomenat cap regional dels carlins de Catalunya (1966-70) va prendre part com a tal al Consell de Forces Polítiques de Catalunya i també en l’Assemblea de Catalunya. Carles Feliu va ser un gran teoritzador del sobiranisme i el confederalisme, principis que sempre va defensar i que constitueixen unes de les raons de ser del Partit Carlí. En tal concepte va ser un dels redactors del projecte d’Estatut (el de Sarrià) que el Partit Carlí de Catalunya va presentar a la comissió estatutària del Parlament de Catalunya. L’any 1999, Carles Hug de Borbó Parma li va imposar la creu de la Legitimitat Proscripta i l’any 2003 la creu de l’Ordre Constantiniana de Sant Jordi, a Piacenza. Sigue leyendo

Homenatge a Carles Feliu de Travy (2009)

El mateix que entre els homes,
l’entesa entre els pobles
només es pot donar si aquests són lliures

(Carles Feliu de Travy)

El proper dia 2 d’octubre, a les 13,30 hores, la Penya Ignasi Agustí, retrà un homenatge al que va estar vicepresident de l’associació d’Amics de la Història del Carlisme de Catalunya fins a la seva mort, En Carles Feliu de Travy. L’acte d’homenatge es durà a terme a l’hotel Rivoli, emplaçat a les Rambles de Barcelona, i comptarà amb la presència de SAR En Carles Hug de Borbó-Parma. Sigue leyendo

Crònica de l’Acte de Caldes de Montbui: “Els drets no es demanen: s’exigeixen!” (2007)

mont

A prop de l’Església de Santa Maria, a Cal Roset, va tenir lloc la xerrada sobre Confederació Carlina.

Partit Carlí de Catalunya (2008)

Aquesta contundent frase, una de les darreres que va pronunciar en Carles Feliu a l’acte de Caldes de Montbui el passat 1 de desembre, indica el camí a seguir per la consecució dels anhelats Furs. A més, es pot aplicar a d’altres circumstàncies i situacions de la nostra vida quotidiana. Per això he volgut arrencar aquest escrit amb ella. Sigue leyendo

L’amic Carles Feliu de Travy (2008)

Exif-JPEG-422

Carles Feliu, en un acte carlista en Ponts a l’abril de 2006

Carles Feliu de Travy va estar sempre un home obert i dialogant, una persona antisectària en qualsevol de les facetes de la seva vida, que tractava de veure sempre el positiu de les coses; com obert, dialogant, antisectari i positiu és el carlisme català, és el Partit Carlí de Catalunya. Professor de Dret Polític en els inicis de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat fins al darrer moment, doncs, el dia el 5 de novembre de 2008 en que morí, al matí tenia un judici a Barcelona, i per la tarda tenia programada una conferència sobre carlisme en el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, en el marc del 175 aniversari del Carlisme.

Sigue leyendo

«Notícia del Carlisme», por Carles Feliu de Travy (2008)

Els  homes que de forma preponderant en les terres del País Basc, les de Navarra, les de Catalunya i les d’Aragó i València, s’alcen en armes enfront del govern de Madrid en morir Ferran VII, ho fan de manera explícita en defensa dels drets a la Corona de l’Infant Carles Maria Isidre de Borbó, que entenen ser del tot preferents als de la seva neboda, aleshores encara una nena, la futura Isabel II. Per a aquests homes el seu Príncep és el Rei Legítim i com tal l’anomenen Carles V. Sigue leyendo