Organització tradicionalista, resultat d’una escissió de la Comunió Tradicionalista formalitzada en l’aplec carlí de Montserrat del 20 d’abril de 1958, amb vocació d’implantació estatal.
El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla. Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya. El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde. Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma. Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant de l’estatal. El 1949 Sivatte fou destituït i el 1950, expulsat de la Comunió, si bé liderava la majoria dels tradicionalistes catalans. El 1957, en conèixer el “Mensaje del Rey” on D. Xavier postulava la col·laboració amb el franquisme, Sivatte en declarà la il·legitimitat i creà la Regència. Si bé el 1964 un grup d’integrants liderat per Carlos Feliú de Travy abandonà Sivatte per retornar a la Comunió liderada per Carles-Hug (quan aquest visità al novembre Catalunya), continuà distanciat del pretendent i el 1965 edità una declaració d’unitat catòlica. A Montserrat féu pública una crida (24/IV/1966) recordant els ideals del bàndol sollevat i reclamant un retorn a la unitat política de la postguerra. Entre altres publicacions, edità el Boletín de Órdenes y Avisos del Requeté de Cataluña i el Boletín Tradicionalista. Sigue leyendo
Lealtad a la Lealtad 