Archivo de la categoría: Cataluña

“Els carlins… són el poble” (2009)

larepublica.cat

04/10/2009

Oriol Junqueras

A l’entorn dels segles XII i XIII, les noves formacions estatals, que s’anaven constituint a Europa, prenen com a referent el dret públic romà. I un dels espais polítics on aquest vincle resulta més evident és el nostre. Fins el punt, que la denominació de “Principat” de Catalunya s’inspira en el “Principatus” d’August.

Però, mentre el dret públic romà esdevenia un dels fonaments de la construcció dels estats europeus durant la baixa edat mitjana, el dret privat romà no va merèixer gaires consideracions. Fins que, a tombants dels segles XVIII i XIX, davant la necessitat d’intentar ordenar les noves realitats socials i econòmiques impulsades pel capitalisme, Napoleó s’hi va inspirar a l’hora de redactar els nous codis civil i mercantil. Uns codis napoleònics que, durant el segle XIX, seran adoptats per gairebé tots els estats europeus, incloent els governs “liberals” espanyols. Sigue leyendo

Verdaguer: antiborbònic i carlista (2014)

Udivulga

17/12/2014

Ramon Pinyol i Torrents. Coordinador del Grup de recerca Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció de la UVic-UCC.

Des del grup de recerca Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció i, des de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la UVIC-UCC, s’han recuperat textos inèdits del poeta de Folgueroles, en alguns casos no acabats del tot, com és el cas de l’«Himne carlí» del qual donem ara notícia.

Un dels aspectes del treball sobre Verdaguer que es fa des del grup de recerca i la càtedra, és la investigació sobre textos d’interès per al coneixement més complet de la figura i l’obra de Jacint Verdaguer i del seu entorn historicoliterari. Sigue leyendo

Datos sobre Ferran de Sagarra i de Siscar

El 1925 fou advocats defensor de Ramon Arrufat i Arrufat, militant de Bandera Negra implicat en el complot de Garraf. De 1930 a 1932 fou president de l’Ateneu Barcelonès.

Políticament va militar en el carlisme fins que es va unir a la Lliga Regionalista, partit amb el qual fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona pel districte IV en 1905. Després milità en Acció Catalana, partit amb el qual fou diputat de la Diputació de Barcelona en 1923.

Autor de La Primera Guerra Carlina a Catalunya (1935)

Des de quan celebrem la Diada? (2019)

El Nacional Cat

11/09/2019

Marc Pons

Barcelona, dissabte 11 de setembre de 1886. Fa 133 anys. Mossèn Jaume Collell ―canonge de la diòcesi de Vic― oficiava una missa fúnebre a la basílica de Santa Maria del Mar “en sufragi dels que moriren en defensa de las llibertats catalanas lo 11 de setembre de 1714”. Aquell ofici religiós (aquella inofensiva missa de rèquiem) que va ser, inicialment, prohibit pel bisbe Jaume Català i Albosa, i durament censurat pels partits polítics republicans, s’acabaria celebrant (o mig celebrant, per ser més precisos) en un entorn de rivalitats i tensions; i s’acabaria convertint en el testimoni primigeni de la Diada Nacional de Catalunya.

Qui era el promotor d’aquell acte?

Jaume Collell i Bancells era alguna cosa més que un canonge de la diòcesi de Vic. L’any 1886, quan es va celebrar aquell acte primigeni a Santa Maria del Mar, ja era un periodista conegut i polèmic: havia estat el fundador i el director del setmanari La Veu del Montserrat, una publicació d’ideologia catòlica que s’editava a Vic i que mantenia batusses periodístiques freqüents amb el Diari Català, l’òrgan de premsa del republicà i catalanista Centre Català, de Valentí Almirall. Collell i la Veu del Montserrat eren els dipositaris d’un carlisme sociològic i ideològic que a Catalunya havia tingut, sempre, un component foralista decisiu. Sigue leyendo

Bibliografía [carlista] de Joan Bardina i Castarà (1877-1950)

  • Catalunya Autónoma (1899)
  • Táctica de Infantería (1899)
  • Catalunya y els Carlins (1900)
  • Aparisi y Guijarro, apuntes biográficos del que fue honra de España y gloria de la Comunión Tradicionalista (1900)
  • Orígenes históricos del Carlismo (1900)
  • Los carlo-traidores
  • L’Estat no es la Patria (1904)
  • Orígenes de la tradición y del régimen liberal (Barcelona, 1916) (segunda edición revisada de Orígenes históricos del Carlismo)

Cartel de la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme-CUPS (1977)

Candidatura al Congreso de los Diputados por Barcelona que impulsaba el Partit Carlí de Catalunya (PCC) junto con el Moviment Comunista de Catalunya (MCC) y el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN).