Archivo de la categoría: Cataluña

Carles Fontserè, l’entrevista restaurada

2003 Carles Fontsere

Núvol

14/09/2016

Ignasi Moreta

La celebració del centenari de Carles Fontserè està generant debat sobre aquesta figura controvertida, incòmoda i incorrecta. L’any 2001, aprofitant l’amistat de Fontserè amb la meva família (el meu avi matern Francesc Tusquets i el primer Fontserè van compartir de joves l’afiliació al carlisme), vaig entrevistar el cartellista. L’entrevista em va servir com a treball universitari dins una assignatura d’història de l’art català impartida per Josep Bracons, que em va animar a publicar-la. Ho vaig fer a la Revista de Catalunya, nova etapa núm. 173 (maig 2002), p. 27-45. M’ha semblat oportú recuperar aquell text restituint-hi alguns fragments que aleshores la redacció de la Revista de Catalunya va preferir ometre.

Ignasi Moreta: De jove tu formaves part del Requetè. És evident que la influència paterna devia jugar un fort paper en la teva ideologia juvenil però, prescindint d’aquesta influència, ¿què hi veies als quinze-setze anys en les files dels carlins?

Carles Fontserè: Els carlins eren representatius de la terra. Jo encara respecto molt el carlisme anterior al franquisme. Encara hi ha coses del carlisme que la mateixa Generalitat d’avui no ha aconseguit. Sigue leyendo

Dos presidents de la Generalitat perduts i oblidats

Revista Mirall

11/05/2016

Jordi Aragonès i Martínez

Des de l’any 1359, quan el Bisbe de Girona Berenguer de Cruïlles va assumir la primera presidència de la Generalitat de Catalunya, fins arribar a l’actual cap de govern, Carles Puigdemont i Casamajó, el llistat oficial de Presidents ens diu que s’han succeït 130 molt honorables. Ara bé, igual que passa amb el llistat dels Sants Pares, hi ha figures que queden apartades o oblidades del llistat oficial. Avui m’agradaria recordar a dos caps de la Generalitat que, actualment, no consten a l’auca de Presidents i, tot i així, varen lluitar amb totes les seves forces per mantenir en peu una institució que penjava d’un fil. Sigue leyendo

“Noticias de Cabrera” (1848)

Artículo publicado en el diario de París “L’Union” nº 323, p. 2, de 5 de noviembre de 1848.

La prensa independiente española, bajo la tiránica dictadura de Narváez, no puede publicar mis protestas. Sin más fuente de información que las procedentes de las notificaciones oficiales de nuestros enemigos o de ciertas cartas de corresponsales que se limitan a informar de lo que se dice, esta prensa no se ve capaz de aclarar lo que pasa en la guerra en Cataluña. La prensa extranjera no podrá negarme su espacio: 1º, para desmentir las informaciones falsas y pueriles de la mayor parte de los caudillos que mandan las tropas isabelinas; 2º, para protestar contra las calumnias que los periódicos asalariados del gobierno de Madrid repiten incesantemente sobre mis voluntarios; y 3º, para exponer delante de mi país y de Europa la verdad sobre las actividades de ambos ejércitos. Sigue leyendo

Proclama de Don Alfonso a los catalanes (1872)

CATALANES:

Desde estas nobles montañas de Cataluña; sobre esta tierra fecundizada por la sangre de tantos mártires de la santa causa de Dios de la Patria y del Rey; A la cabeza de los heroicos y sufridos voluntarios que componen el ejército que tengo el noble orgullo de mandar; con los ojos fijos en el cielo y henchido el corazón de ardiente entusiasmo, me dirijo a vosotros en este día para mí tan fausto, tan grande y tan deseado. Sigue leyendo

Joan Cabré, una lluita solidària (2001)

Fuente: El Federal, nº 10, Julio 2001.

Avui en dia és molt difícil trobar persones com era Joan Cabré i Cires, dècada rere dècada sempre disposat a ajudar a qualsevol persona que li demanés quelcom, i a fer-ho d’una forma pausada i sense cridar mai.

Lluís Ma. Bonet i Llovet, en Quins son els partits polítics de Catalunya, al capitol IV dedicat a l’esquerra es referia a Joan Cabré com a “històric un xic allunyat de la política concreta pel seu estat físic». Allò ho escrivia al 1977, no obstant aquesta circumstància no li havia impedit mai el participar a la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, a l’Assemblea de Catalunya, i més tard al Consell de Forces Polítiques de Catalunya, ni li va impedir donar conferencies sobre carlisme a l’Ateneu barcelonès, escriure articles per a l’Avui i altres diaris, mantenir activitats al si del Partit Carlí de Catalunya o a la seva parròquia. Tota una vida de lluita per la Causa, i que li va fer mereixedor al nomenament de Cavaller de I’Ordre de la Legitimitat Proscrita, el dia de Sant Jaume del 2000. A l’escrit que li reconeixia la seva lleialtat vers la causa carlista, en Caries Hug de Borbó Parma manifestava complir amb un deure de justícia, d’agraïment amb llur nomenament. Uns dies abans de partir cap a la ciutat italiana de Trieste, on haurien de posar-hi la medalla de la Legitimitat proscrita, al mes d’octubre, i a conseqüència d’un greu problema cardiovascular, Joan Cabré va estar Ingressat a un hospital de la seva ciutat de Barcelona. Malgrat que s’anava lentament recuperant, fa uns dies que ens ha deixat. Mentre el recordem, amb la tradicional expressió catalana, li diem: «que al cel ens puguem veure». Sigue leyendo

“Separatistes, NO” (1919)

En el artículo Separatistes, NO firmado como C.V. (Carlí Vallenc) y publicado el 15 de febrero de 1919 en Joventut, nº 6, Tomàs Caylà Grau se muestra contrario al secesionismo, pues considera que su desarrollo puede retroalimentar al centralismo.

En els actuals i difícils moments polítics en que es troba Espanya, amb el gran nombre de problemes que la post-guerra va plantejant i sobre tot amb el greu conflicte català, ens cal a tots els espanyols i especialment als catalans conservar la serenitat, per no portar les discussions i els idealismes per terrenys escabrosos amb equivocades actuacions i amb perilloses estridències. Sigue leyendo