Lluís Ferran Toledano: “El carlisme forma part de la nostra identitat política”

Entrevista de Virtudes Pérez publicada en El Punt Avui (Barcelona) el 12/12/2022.

Els anys immediatament anteriors a la guerra, la reivindicació dels furs era un element important del discurs carlista.

Dir que els independentistes són fills dels carlins és una manera de desacreditar-los i una absurditat.

El llibre La Catalunya dels furs carlins no és només la culminació d’anys d’investigació sobre el carlisme a Catalunya. L’obra, editada per Rosa dels Vents, és també un intent de rescatar de l’oblit un moviment que va tenir el seu moment d’auge i també de decadència amb la instauració, durant la Tercera Guerra Carlina, d’una Diputació catalana a Sant Joan de les Abadesses l’1 de desembre del 1874. El seu autor, l’historiador Lluís Ferran Toledano, la reivindica com una institució d’autogovern.

“Déu, pàtria, rei i furs”: la història poc coneguda de la Generalitat carlina

Artículo de Joan Safont Plumed publicado en VilaWeb el 04/12/2022.

Lluís Ferran Toledano publica ‘La Catalunya dels furs carlins’, un estudi sobre el foralisme carlí i l’experiència de la Diputació de Catalunya instaurada l’any 1874 a Sant Joan de les Abadesses.

“Catalunya va produir tantes ‘boines’ com ‘barrets frigis’. Reduir el carlisme a caricatura, com es va fer amb la mitificació del capellà trabucaire, només ha servit per a enfosquir la comprensió més fonda, que és entendre com el carlisme va ser capaç de captivar durant tant de temps una part de la societat catalana.” Ho diu amb contundència l’historiador Lluís Ferran Toledano al volum La Catalunya dels furs carlins, cinquè de la col·lecció “Dies que han fet història”, publicada per Rosa dels Vents i dirigida per Agustí Alcoberro i Pericay. No deixa de ser paradigmàtic d’aquesta caricatura el desconeixement sobre el passat carlí del país. És a dir, que tots siguem capaços de reconèixer dates com l’11 de setembre de 1714 o el 26 de gener de 1939, però, en canvi, restem totalment desconcertats davant el primer de novembre de 1874. I just aquell dia hi va haver un fet insòlit al segle XIX català: la recuperació parcial i efímera del sistema institucional català previ al Decret de Nova Planta. En unes altres paraules, la reinstauració de la Generalitat de Catalunya al territori controlat pels carlins durant la Tercera Guerra Carlina.

Quan érem carlins

Noticia de Jordi Vilarrodà en El 9 Nou (Catalunya) el 04/11/2022.

Un llibre de l’historiador Lluís Ferran Toledano reclama atenció a la Diputació de Catalunya, el ‘govern’ carlí instaurat a Sant Joan de les Abadesses l’any 1874.

2022 11 04 El9Nou Quan érem carlins

El que ha fet Catalunya

Artículo de Jaume Campàs i Fornols publicado en Nova Conca (Catalunya) el 01/10/2022.

Del 9 al 18 de setembre s’ha celebrat a Catalunya el 40 aniversari de la Setmana del Llibre en català. Una activitat literària que ha tingut molt èxit entre la població centralitzada a Barcelona, en el Moll de la Fusta. Amb el patrocini d’Omnium i amb la col·laboració de l’Associació d’Editors en llengua catalana. L’Editorial Rosa del Vents, del grup “Penguin Random House Editorial” ha estat l’encarregada de la publicació del llibre La Catalunya dels Furs.

Un seguit d’itineraris, presentacions d’obres, concerts, recitals, signatures i activitats familiars han fet la riquesa d’aquestes jornades del Llibre en català, una font de cultura en primer grau.

La Catalunya dels furs carlins (1 de novembre de 1874)

Libro de Lluís Ferran Toledano Gonzàlez publicado con la editorial Rosa dels Vents en 2022.

La relectura del carlisme no és del tot nova, però la recerca de gran abast realitzada per Lluís Ferran Toledano Gonzàlez durant dècades construeix un relat sòlid i documentat d’aquest corrent, que contribuí sens dubte a forjar la nostra realitat nacional.

Los liberales españoles ocupan la Seu y derogan la Generalitat carlista

Artículo de Marc Pons publicado en El Nacional.cat (Catalunya) el 26/08/2022.

Era la primera restauración de una institución liquidada 161 años antes, pero que continuaba viva en la memoria popular.

Tal día como hoy del año 1875, hace 147 años, las tropas liberales españolas comandadas por el general Martínez-Campos ocupaban la Seu d’Urgell que, desde el inicio de la Tercera Guerra Carlista (1872-1876), había sido la capital de la parte del Principado bajo control del ejército del pretendiente Carlos de Borbón y Austria-Este. Trece meses antes (el 26 de julio de 1874), Dom Carles (que era como los carlistas llamaban al pretendiente) había firmado el decreto de restitución de la Generalitat, liquidada a sangre y fuego con la ocupación borbónica de Catalunya (1714) y la promulgación del Decreto de Nueva Planta (1717).

Muere Rafael Tristany, president de la Generalitat carlista

Artículo de Marc Pons publicado en El Nacional.cat (Catalunya) el 17/06/2022.

Fue el president de la Generalitat restituida provisionalmente por los carlistas y liquidada por los liberales

Tal día como hoy del año 1899, hace 123 años, en Lorda (Occitania-Francia), moría Rafael Tristany i Parera, que había sido president de la Generalitat restaurada efímeramente por los carlistas catalanes durante la Tercera Guerra Carlista (1872-1875). El 26 de julio de 1874, Carlos María de Borbón y Austria-Este (denominado Dom Carles por sus seguidores catalanes) firmaba en Lizarra (Navarra) el decreto de restitución de la Generalitat (liquidada en sangre y fuego en 1714), que sería emplazada provisional y efímeramente en la Seu d’Urgell. La Generalitat carlista tuvo una vigencia de trece meses, hasta que a principios de agosto de 1875, el general liberal Martínez Campos ocupaba la capital carlista de Catalunya y la derogaba.

Els presidents de la Generalitat que ningú recorda

Artículo de Cèsar Sànchez publicado en Històries d’Europa el 21/05/2018.

La Generalitat com a institució va tenir 121 presidents en època medieval i moderna. Una institució creada per les Corts de Cervera de 1359. A aquests, cal afegir-ne els 10 d’època contemporània. I recuperem l’article originalment escrit per al web “El Principat”, on parlàvem d’encara tres presidents oblidats més que no compten per al registre oficial. Hi afegim una introducció.

Per què es va restablir la Generalitat el 1931?

La idea de restablir una institució medieval, com era la Generalitat, va ser del ministre espanyol Lluís Nicolau d’Olwer. El ministre, activista independentista català, va proposar aquest nom per a maquillar la proposta espanyola d’abandonar la idea de la proclamada República Catalana (dins una fantasmal federació de repúbliques ibèriques) i que els catalans es conformessin amb un govern regulat per un estatut d’autonomia. No un estat autonòmic, sinó una autonomia per a Catalunya.

La Generalitat carlista

Artículo de Marc Pons publicado en El Nacional.cat (Catalunya) el 04/02/2018.

26 de julio de 1874. Carlos María de Borbón y Austria-Este (Carlos VII de España, en la nomenclatura carlista) firmaba en Lizarra (Navarra) el decreto de restitución de la Generalitat de Catalunya, institución secular de gobierno liquidada a sangre y fuego en 1714, 160 años antes, por su antepasado Felipe V, el primer Borbón hispánico. Este dato, el de la sangre y el fuego, no pasó desapercibido en el texto preliminar que anticipaba los veinte artículos de la Carta de Reconstitución de los Fueros catalanes. Carlos María proclamó: «Intrépidos catalanes, aragoneses y valencianos; hace un siglo y medio que mi ilustre abuelo Felipe V creyó deber borrar vuestros fueros del libro de las Franquicias de la Patria. Lo que él os quitó como Rey, yo como Rey os lo devuelvo; que si fuisteis hostiles al fundador de mi dinastía, baluarte sois ahora de su legítimo descendiente».

Dos presidents de la Generalitat perduts i oblidats

Artículo de Jordi Aragonès i Martínez publicado en Revista Mirall el 11/05/2016.

Des de l’any 1359, quan el Bisbe de Girona Berenguer de Cruïlles va assumir la primera presidència de la Generalitat de Catalunya, fins arribar a l’actual cap de govern, Carles Puigdemont i Casamajó, el llistat oficial de Presidents ens diu que s’han succeït 130 molt honorables. Ara bé, igual que passa amb el llistat dels Sants Pares, hi ha figures que queden apartades o oblidades del llistat oficial. Avui m’agradaria recordar a dos caps de la Generalitat que, actualment, no consten a l’auca de Presidents i, tot i així, varen lluitar amb totes les seves forces per mantenir en peu una institució que penjava d’un fil.