Núvol
15/02/2015
Robert Vallverdú i Martí, neix a la Masó (Alt Camp). És doctor en Història Contemporània i llicenciat en Filologia Romànica, membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, investigador actiu del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, catedràtic d’Història a l’Institut d’Ensenyament Secundari Pons d’Icart de Tarragona i professor associat de la URV, on ha impartit cursos de doctorat. També ha dirigit la revista local Sis Focs (1982-1997). Vallverdú alterna la docència amb la recerca històrica, fruit dels seus treballs és la participació com a ponent en nombrosos congressos i seminaris. Ha publicat una vintena de llibres i una cinquantena d’articles d’investigació centrats, bàsicament, en el segle XIX i el carlisme, el darrer dels quals és “La metamorfosi del carlisme català: del ‘Déu, Pàtria i Rei’ a l’Assemblea de Catalunya”, (Barcelona, 2015).
Quan i per què es desperta el teu interès pel carlisme?
Els estudis moderns de carlisme s’iniciaren quan Josep Benet, en un article a la revista Serra d’Or, recollia les paraules de Pere Coromines —escriptor, polític, republicà i catalanista— referent als anys vint, quan demanava la creació d’un Institut d’Història del Carlisme als Països Catalans i subratllava que el carlisme no era només un moviment dinàstic i regressiu, sinó un autèntic moviment popular, defensor de la tradicions més liberals i nacionalistes. A parer meu, els estudis sobre el carlisme foren més tardans. Després de presentar la meva tesi doctoral centrada en la Milícia Nacional, vaig comprovar, un cop més, que la història l’escriuen els vencedors i, en general, està falsejada. Fou a partir d’aquí quan vaig començar a interessar-me pels moviments carlins a fi d’ intentar comprendre la història des del punt de vista dels perdedors. Sigue leyendo →
Lealtad a la Lealtad 