Archivo de la categoría: Robert Vallverdú i Martí

Bibliografía de Robert Vallverdú i Martí

LLIBRES

El tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997, 439 ps.

El Nen de Prades. Un capitost adolescent a la Tercera Guerra Carlina, Edicions del Centre de Lectura, Reus, 1997, 80 ps.

La Guerra dels Matiners a Catalunya. Una crisi econòmica i una revolta social, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2002, 496 ps.

El carlisme català durant la Segona República Espanyola (1931-1936). Anàlisi d’una política estructural. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008, 364 ps. (Premio Andreu Nin)

La metamorfosi del carlisme català: “Del Déu, Pàtria i Rei a l’Assemblea de Catalunya (1936-1975). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2014, 311 ps. Sigue leyendo

Anuncios

La metamorfosi del carlisme català: del «Déu, Pàtria i Rei» a l’Assemblea de Catalunya (1936-1975) (2014)

El llibre tracta d’una època especialment rellevant: la guerra civil, amb les baralles entre carlins i falangistes, el franquisme ­amb les lluites entre els grups carlins profranquistes i antifranquistes­ i els inicis de la transició, quan el carlisme es va desfer després dels embolics dinàstics i de la preponderància del rei Joan Carles. Sigue leyendo

El carlisme català durant la Segona República Espanyola (1931-1936). Anàlisi d’una política estructural (2008)

 

El llibre se centra en l’estudi del tradicionalisme català durant la Segona República Espanyola i és emmarcat dins les lluites electorals i les turbulències socials, econòmiques, polítiques i militars dels anys trenta. És una de les poques obres que abasta tot el període republicà i cobreix aquesta gran llacuna dins la historiografia catalana en el seu redreçament nacional.

Sigue leyendo

L’ombra del carlisme (2018)

El País (Catalunya)

07/02/2018

Cristian Segura

El debat sobre si existeixen nexes entre el carlisme del segle XIX i l’independentisme contemporani genera incomoditat entre els historiadors. Un aspecte que han destacat periodistes i acadèmics és que la divisió del mapa electoral de Catalunya en dos blocs oposats —un format per les comarques on va guanyar el sobiranisme i l’altre, per aquelles on va vèncer Ciutadans— és extraordinàriament similar al domini territorial que es repartien liberals i tradicionalistes, centralistes i regionalistes, durant les guerres carlistes. Els experts, però, consideren que la comparació és un malabarisme delicat perquè hi ha grans diferències ideològiques entre els dos fenòmens. QUADERN proposa un joc de miralls amb el present a partir de cinc conceptes clau del carlisme del segle XIX. Sigue leyendo

La muntanya insurgent i l’independentisme

Diari de Tarragona

26/10/2015

Robert Vallverdú

La muntanya insurgent en temps carlistes ha votat els partits independentistes

Quan encara ressonen arreu de Catalunya els resultats de les últimes eleccions al parlament català, convertides en plebiscitàries per alguns polítics, una onada de periodistes i tertulians, guiats per les seves simpaties ideològiques, ens bombardegen amb missatges per fer-nos creure quin bloc va guanyar l’escrutini, la qual cosa provoca una certa desorientació entre els votants. Sigue leyendo

El catalanisme de Tomàs Caylà

TCunhomedelaterraDiari de Tarragona

27/11/2014

Robert Vallverdú

Tomàs Caylà i Grau va ser cap regional carlí de Catalunya i delegat regi durant la 2a. República.

Era advocat i tenia fama de ser un brillant jurista que exercia la professió a Valls (la seva ciutat), on va desenvolupar una excel·lent tasca. Dirigia el setmanari Joventut i controlava La Crónica Vallense, des d’on manifestava el pensament propi i dels tradicionalistes catalans. Sigue leyendo

El carlismo al filo del 36

ABC

14/09/2008

Juan Pedro Yaniz

BARCELONA. La actuación del carlismo catalán, durante la II República y el estallido de la Guerra Civil, es una de esas encrucijadas históricas que ha creado no pocas dudas a los especialistas en el asunto y estudiosos en general. Hay que tener en cuenta que en la coyuntura del 36 el carlismo se agrupaba en tres núcleos principales: el vasconavarro, el catalanovalenciano y el andaluz (fruto este último del saber hacer de Fal Conde). Sigue leyendo