Archivo de la categoría: Literatura

Joaquín Argamasilla de la Cerda y Bayona

Gran Enciclopedia de Navarra

(Madrid, 1870-1940). Marqués de Santacara. Estudió Derecho y Filosofía y Letras. De ascendencia navarra -sus padres contrajeron matrimonio en Corella-, Argamasilla de la Cerda residió frecuentemente en Navarra y buena parte de sus trabajos históricos y literarios están dedicados o inspirados en temas navarros, cuando no son el tema central de los mismos. Tuvo relación de amistad con Ramón María del Valle Inclán, quien le prologó una de sus novelas. En 1903 figuraba como presidente de la juventud jaimista de la capital de España. Sigue leyendo

Relatos llenos de historia (2020)

Deia (Bizkaia)

06/02/2020

Emilio Zunzunegi

Alberto Bargos recoge en ‘Sucedió en Las Encartaciones’ la vivencias de personas que marcaron una época

La obra Sucedió en Las Encartaciones es la décima publicación en solitario del polifacético muskiztarra Alberto Bargos con la que pretende rendir un homenaje a esta comarca, “a menudo tan olvidada”, tal y como considera este profesor de Primaria en un colegio público de Ezkerraldea, reconocido cuentacuentos y prolífico escritor que cultiva desde la literatura infantil a la novela histórica. Sigue leyendo

La filla del capità Groc (2016)

Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d’ulls grisos i cabells d’or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, n’ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes d’espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir l’escalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident. Només espera que torni per veure’l lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o a mort.

Pel color dels cabells, el seu pare, Tomàs Penarrocha Penarrocha, és conegut a Forcall com el Groc.

«—Pare! No creia Pep lo Bitxo i era veritat! M’ha dit que t’havia vist al riu i jo no l’he cregut… Pare! Pare! Davant la seva filla Manuela, que corre cap a ell, tots els pensaments del Groc s’esvaeixen. Veu les seves trenes rosses ballar-li sobre les espatlles. Llàgrimes d’amor rodolen per les galtes del Groc quan abraça el cos menut i lleuger de la Manuela. El Groc l’aixeca a l’altura del seu rostre i li fa un petó. Amb la Manuela als braços, el Groc sap que ha tornat a casa».

Paco Esteve: “Tots tenim un anarcocarlista a dins” (2016)

Ara Balears

26/11/2016

Antoni Trobat

L’escriptor i acordionista valencià instal·lat a Felanitx ha guanyat el presitigiós premi Enric Valor amb ‘Si ha nevat’

Paco Esteve (Agres, 1979), escriptor i acordionista valencià instal·lat a Felanitx, ha guanyat enguany el prestigiós premi Enric Valor amb Si ha nevat. Una novel·la històrica, amb una prosa poètica i elaborada, i ambientada, en gran part, al segle XIX a les seves comarques d’origen. Mitjantçant una galàxia de personatges vinculats al món de l’ofici dels nevaters, Esteve desgrana les lluites socials i polítiques de l’època amb rigor. Aquests dies ha presentat el llibre a Palma. Sigue leyendo

Els estranys (2017)

L’any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l’Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant. Amb el pas dels dies la seva estupefacció no fa més que créixer, fins que se li converteix en una companyia persistent, en l’única manera que li queda de mirar-se el món. L’amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot s’acaba capgirant, o transfigurant, o destarotant.

Els estranys és una novel·la que es mou entre l’humor i la tragèdia, plena de música, de personatges excèntrics i d’escenes d’una plasticitat extraordinària. Amb un estil que toca tots els registres, alternant el present i el passat, el llibre ens fa viatjar al centre de l’estranyesa que cadascú de nosaltres porta dins.

Els estranys ha estat guardonat amb el XVIII Premi Llibreter 2017.

De las memorias del príncipe Lichnowsky a las novelas de Raül Garrigasait y Joan Perucho (2018)

Trans

Pere Torra

Els estranys (Los extraños) (2017), de Raül Garrigasait, es una novela que entronca con el universo literario de Joan Perucho, en particular, con Les històries naturals (Las historias naturales) (1960), considerada como una de las mejores novelas catalanas del siglo XX. Ambas obras coinciden en incorporar como personaje a Felix von Lichnowsky, un joven príncipe prusiano que participó como voluntario en la primera guerra carlista, telón de fondo de ambas ficciones. En Els estranys el narrador recibe el encargo de traducir Recuerdos de la Guerra Carlista (1837-1839), libro de memorias de Lichnowsky. Esta obra, en términos genettianos, resulta hipotexto, de carácter parcial, tanto de Les històries naturals como de Els estranys. El objetivo del artículo consiste en comparar la representación de este período de la primera guerra carlista en ambas obras de ficción y analizar el tratamiento que dan en cada caso al libro escrito por el príncipe prusiano. Aunque hay bastantes diferencias en el enfoque de Perucho y Garrigasait, se observa cierta confluencia. Ambas obras utilizan la ironía e incrementan la alteridad y la extrañeza de las situaciones con la presencia del príncipe alemán respecto el conflicto civil español del siglo XIX, con numerosas similitudes con los siglos XX y XXI.

Sigue leyendo

Les històries naturals (1960)

Las historias naturales (Les històries naturals en el original catalán) es una novela del escritor barcelonés Joan Perucho. Ambientada en la Cataluña del siglo XIX y publicada en 1960, trata las aventuras de Antoni de Montpalau, científico naturalista que emprende un viaje a la caza de Onofre de Dip, antiguo caballero devenido en vampiro, el cual habita el pueblo de Pratdip, con la Primera Guerra Carlista como telón de fondo.