La modernitat de la Catalunya carlina

Lluís Ferran Toledano

El Carlisme no ocupa el lloc que li pertoca en l’espai de les dretes catalanes, quan ha estat una de les nostres tradicions polítiques més notables, capaç de construir una rica cultura política i de reproduir conflictes civils. Hom té la sensació que encara predomina una visió estereotipada. Imatges caricaturitzades de capellans trabucaires i pagesos fanàtics i analfabets, o voluntaris que donaven la vida pels valors de la comunitat cristiana tradicional.

Últimament el carlisme ha generat interpretacions contraposades. Recuperats com a guerrillers romàntics contra l’exèrcit i l’Estat, o com a residus del desencís que el liberalisme econòmic va poder suscitar entre el poble. En resum, un moviment aglutinador de formes de protesta d’origen divers.

La meva tesi doctoral sobre el carlisme de la segona meitat del segle XIX no acabava d’ajustar-se als models existents. El carlisme s’havia reduït a un fet bèl·lic oblidant el carlisme polític. En canvi, jo el veia creador d’espais de sociabilitat (28 cercles i ateneus, al marge dels 26 catòlics), van sorgir més de 160 juntes electorals, i una quarantena llarga de títols periodístics.

No es pot parlar només de cabdills i capellans, sinó de dirigents amb levita i botins, joves professionals, hereus de pairalies i eclesiàstics inspirats en el Concili Vaticà I. En una societat de burgesos i obrers, el carlisme català va capitalitzar la mobilització catòlica contra l’anticlericalisme. Ens ho van confirmar anys més tard els bisbes catalans en cartes confidencials al nunci: identificar-se com a carlí era sinònim de pertànyer al bo i millor del catolicisme militant. És més, la seva hegemonia va desdibuixar la presència pública de la dreta moderada de sempre. Els carlins van assolir 13 escons en les eleccions de març de 1871 i 76.000 sufragis, 13.000 vots menys respecte dels guanyadors, els republicans federals.

Hi hagué un carlisme viu en ciutats com ara Igualada, Manresa, Lleida, Girona i Valls, a més dels tradicionals Vic, Olot, Berga, Tortosa i Solsona. En la pau i en la guerra van presentar-se com a protagonistes d’una veritable croada, aplegant en un estrafolari batalló de zuaus pontificis, ultramuntans i legitimistes vinguts d’arreu. Era un carlisme gens perifèric respecte del basc i de l’espanyol, i referència per al catolicisme europeu més ultra.

Cal resituar certs debats. La vinculació entre política i religió semblava cosa del passat, però l’actualitat de l’Islamisme radical i del fonamentalisme de Bush ens obliga a repensar la nostra història.

Cal veure amb nous ulls el foralisme carlí, el desig de recuperació foral i l’experiència de la diputació de Sant Joan de les Abadesses (1874-1875). Els carlins no van demanar el retorn de les lleis i constitucions anteriors a 1714. No cal retreure’ls el no donar a la diputació un tipus de representació coherent amb l’univers polític liberal. En canvi, el foralisme va defensar la supressió de les quintes, la crítica al centralisme, i un encaix diferent de Catalunya dins d’Espanya.

Era un patró comunitari basat en la relació entre súbdit i monarca, i no un model societari assentat en la ciutadania, el parlamentarisme, els partits, i els drets sorgits de la raó. Com fa temps va copsar Rovira i Virgili, dues grans tradicions polítiques, la liberal/republicana federal i la carlocatòlica, van ser vies distintes de caminar cap al catalanisme polític.

MÉS INFORMACIÓ:

LLUÍS FERRAN TOLEDANO, Entre el sermó i el trabuc. El carlisme català contra la revolució setembrina (1868-1872). Lleida: Pagès Editors, 2001.

LLUÍS FERRAN TOLEDANO, Carlins i catalanisme. La defensa dels furs catalans i de la religió a la darrera carlinada, 1868-1875. Manresa: Farell ed., 2002.

ROBERT VALLVERDÚ. El tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya, 1872-1876. Barcelona: P.A.M. 1997.

PERE ANGUERA. El carlisme a Catalunya, 1827-1936. Barcelona: Empúries 1999.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s