Isidre Tondo Ballart (a) Isidre de Rabassó (1842-1918)

Valls_Colla_isidretondoballart

12/06/2014

Joan Climent Ferré

El dimecres, 7 de maig del 2014, la Colla Vella presentava en societat el Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera, premi que l’entitat lliurarà anualment “en reconeixement a la recerca, promoció i estudi del fet casteller”. Cal felicitar a la Colla Vella per aquesta iniciativa.

Parlem de l’Isidre de Rabassó:

L’Isidre Tondo Ballart va néixer a Valls un 18 d’abril de 1842, a les 4h de la tarda, i traspassat un 30 de desembre del 1918. Casat amb Francesca Dilla Vallvé el 7 de juliol de 1866 a Valls a l’església de Sant Joan, tingueren set fills tres xiquetes i quatre xiquets. El més petit de tots Ramon Tondo Dilla continuaria la feina del seu pare, fer de cap de colla.

L’’Isidre Tondo era el petit, també, de set germans. Conegut popularment com Isidro de Rabassó, (Rabassó nom procedent de la seva àvia materna, Paula Rabassó) va ser un aferrissat carlí.  El juny de 1874, als 32 anys d’edat i en plena tercera guerra carlina l’Isidre Tondo va anar a Tarragona, al Govern Civil, per ser indultat i sembla ser que el van amnistiar. Tota la seva família, descendents i nets  han estat vinculats a la branca carlina.

Fou l’abril del 1997 quan vàrem acabar l’arbre genealògic des dels seus avis fins a l’actualitat. L’àvia materna de qui subscriu,  la Teresa Serra Domènech, “la tia Teresina” que li dèiem, es va casar amb el net de l’Isidre Tondo Ballart,  l’Isidre Tondo Arnau, carlí com hem dit anteriorment i no fou casteller.

Sempre s’ha parlat de l’Isidre de Rabassó des de la vessant castellera però no de la vessant  política, per què? Parlem, també, de la Colla Vella carlina? Parlem-ne una mica:

Comencem dient que “la Colla dels Payesos, enemigos del sistema liberal, partidarios de la família del pretendiente, daban gritos de viva carlos VI, (Conde de Montemolin) (…) Los liberales corrieron en busca de ellos trobándose una contienda que terminó en el café del Rus, (café dels carlins) donde fueron los liberales con armas escondidas sin que los numerosos payeses se atrevieran a abrir la boca” com diu la Història de Valls, de Vallespinosa Català. (1)

Era el 1872,  un 8 d’abril, quan es van aixecar els carlins contra el rei d’Espanya Amadeu I de Savoia. Les pretensions dels carlins al tron  de la nació s’exasperaren i donaren lloc a la tercera carlinada. Era la tercera guerra que provocaren els carlins i que l’acabarien perden com les dues primeres i fracassant en l’intent d’aixecament a Sant Carles de la Ràpita. A principis de maig els carlins tarragonins reberen l’ordre de sortir dels pobles i dirigir-se cap a les muntanyes properes per organitzar-se militarment. Com que a les partides carlines els hi mancava armament, les seves primeres operacions varen ser entrar als pobles per sorpresa i desarmar els Voluntaris de la Milicia Nacional per endur-se’n les armes. La seva estratègia era la lluita de guerrilles mai en camp obert, perquè sabien que no tindrien  res a fer.

Valls, que comptava amb un Batalló de la Milicia Nacional per a la seva defensa, es va fortificar i es va reforçar amb una companyia “mòbil”. El cap de colla dels menestrals de La Roser, Ramon Ribé Targa (a) Chon, també formava part de les milícies. Entre les columnes militars que operaven pels voltants de Valls, hi havia el batalló “Fijo de Ceuta”.

Els carlins dominaven el camp i molts pobles i només les grans ciutats resistien. Cremaven registres civils, feien destrosses a les Masies matant els seus inquilins o violar-los, malmetien les vies del tren i no paraven de cobrar impostos entre altres. El 1873 es proclama la I República Espanyola després del fracàs d’Amadeu de Savoia i la seva abdicació. La Guerra Carlina encara agafaria una nova empenta després de proclamar-se la república i afegir-se als carlins diversos sectors monàrquics.

Francesc Blasi i Vallespinosa, en el seu llibre Els Castells dels Xiquets de Valls…..”Segons ens comunica Mossèn Ribas, els 2oo vallencs ingressats a les files carlistes de la darrera guerra civil, feien castells especialment per a celebrar alguna victòria sobre els enemics.  Al saber-se que de Valls havien sortit en engrossar les files carlines gent de posició en propietat, del comerç o industria, és va entendre que la guerra seria d’una gravetat igual a la guerra dels set anys (primera guerra carlina).

L’any 1873, Tarragona,  Santa Tecla, 23 de setembre.

Las Cuadrillas de los Xiquets de Valls no han sido contratadas; adiós las atrevidas y admirables torres de miembros humanos palpitantes, los dulzaineros y los tamborileros no parece, tal vez algunos son cornetas de las milicias urbanas, quizas andan otros por esas montañas convirtido el morisco instrumento en trompeta de guerra”. La notícia era encertadíssima. (2)

El 2 d’octubre, segons un telegrama del governador civil de Tarragona, uns cinc mil carlins entraren de matinada a Valls comandats per Tristany, Miret, “Cercós”, Baró i el capellà de Flix. Els anomenats voluntaris de la llibertat contraatacaren durament i, segons Pirala, hi va haver terribles combats amb baioneta calada. Cap a les sis del matí va arribar el batalló “Fijo de Ceuta”. Llavors, explica el governador, els invasors carlins van tenir catorze morts, setanta presoners i força ferits. La duresa carlina era molt significativa.

El carlí Isidre Tondo Ballart que estava lluitant per les muntanyes es va presentar a Tarragona per ser indultat i després de fer-ho es va presentar a l’Ajuntament de Valls, el 14 de juny de 1874 amb una carta del Gobierno Civil:

“Se ha presentado con indulto del presidio de Tarragona, Isidro Tondo Ballart que pasa a fijar su residencia en ésta (Valls), con documento librado por el Gobierno Civil con fecha 10 del actual Junio y pasa a residir en el Arrabal de San Antonio al lado de casa D.Juan Martí y Murtra”.(sic) (3)

Cal dir què, nou anys abans d’aquella data, el 17 de maig de 1865, el Jutjat núm. 1 Instrucció de Valls demana a l’Alcalde Constitucional de Valls certificat de conducta a Manuel Tondo y Ballart,  pagès i veí d’aquesta vila. L’alcalde contestà: “Se ha librado certificado de “mala” conducta a favor de Manuel Tondo y Ballart por resultas en un informe, El Secretari Rodon” (sic). (4) No hem localitzat la causa. Manel Tondo Ballart (Valls, 9-6-1838 a les 7 de la tarda) és el 6è de set germans i l’Isidre el petit de tots.

El 31 de desembre de 1874 es restaurà la monarquia i es portà a terme l’entronització del rei Alfonso XII fill d’Isabel II. Aquest fet suposà un cop mortal contra el carlisme. Molts dels que s’havien agrupat al voltant de D. Carlos de Borbón, ara retornen a la obediència d´Alfonso XII. El 1875 els carlins a Catalunya estan a punt de perdre la guerra. Podríem dir que pràcticament va acabar-se el dia 29 d’agost en capitular la Seu d’Urgell, encara que en alguna comarca quedaria algun escamot que no tardaria massa temps en acollir-se a l’indult decretat pel govern.

Durant el 1873, 1874 i 1875 a Vilafranca no es va fer Festa Major i a Valls se’n va fer però sense castells. El 10 de setembre de 1875 el Batalló “Fijo de Ceuta” dirigit perl Coronel Alejandro Picazo es va dividir en vuit columnes i van remanar tot el terreny comprès entre Valls, Rodonyà, Salomó, Bonastre, Albinyana, Mas Arbonés i Masllorenç per perseguir i dispersar als carlins. Per aquest motiu es produí una allau de carlistes que es van presentar a l’indult fet que algunes partides hagueren de dissoldres. El 19 de novembre de 1875, a Catalunya,  s’acaba definitivament la Tercera Guerra Carlina. A Espanya finirà a finals de febrer del 1876. Els carlins són vençuts novament i Carlos VII (Carlos Mª de los Dolores Borbón) ha d’abandonar Espanya. Els carlins ja no tornaran a protagonitzar mes guerres. Participaran a la vida política del país com un partit –d’extrema dreta- poc nombrós. Ja no serà un element pertorbador, però, aprofitarà qualsevol circumstància favorable per actuar a favor dels seus ideals. (5)

Isidre Tondo Ballart, “Rabassó”,  serà el nou cap  de la colla de la Muixerra, ara, Colla Vella quan fins ara havia estat enrolat al bàndol carlí durant la tercera carlinada.

Uns anys desprès, el 1895, la Colla Vella es divideix en dues Colles Velles, la Colla Vella de l’Escolà, el capdavant del qual hi anava l’Anton Fàbregas Mialet i la Colla Vella del Rabassó amb l’Isidre Tondo al capdavant. Mai a la història dels Xiquets de Valls una colla de Valls s’havia partit en dues. Per què? el carlisme tenia alguna cosa a dir?

Isidre Tondo tenia un caràcter fort i radical i era partidari del carlisme més dur, el més extremat i reaccionari; aquest el representava en Juan Vazquez de Mella (08.061861) “Mellistes”. L’Anton Fàbregas,  tot i què fou tinent carlí de l’exèrcit espanyol, era partidari de la branca més moderada, diem-ho així, el que representava Jaime de Borbón i de Parma (27.06.1870) “Jaumistes”. Les relacions entre els dos capitostes polítics mai varen ser bones i aquest fet provocaria que els dos personatges castellers partissin peres dins la colla castellera per les idees  d’ambdós ja que sembla ser ja venien de lluny les divergències de la colla carlista.

Valls_Colla_1895collanovaelroser

En aquells moments hi va haver tres colles a Valls, la Colla Nova del Roser, la del Querido, la Colla Vella de l’Escolà i la Colla Vella de Rabassó. Aquest fet duraria del 1895 al 1902/1903 aproximadament. Quina era l’autèntica Colla Vella aleshores?  Doncs una carta dipositada al CDOCA ho aclareix: “El dador de la presente es el Cap de Colla de la verdadera Colla Vella con quien puedes entenderte” (sic) i es referia a l’Isidre Tondo. Finalment, l’autèntica colla vella se l’enduria el Rabassó (més radical) mentre que l’Escolà (més moderat) s’ajuntaria amb la Colla Nova del Roser, ara del Perelló ja que el Querido (Joan Aubareda Rodón) havia donat pas a l’Isidre Mateu Vives (àlies) Perelló al capdavant de l’agrupació castellera abans que l’Escolà i el Perelló sumessin junts.

L’Isidro de Rabassó continuaria fidel a les seves idees carlines fins a la seva mort, com tota la seva família. Un exemple de fidelitat al carlisme i partidari de la branca de Vázques de Mella, els mellistes, fou quan la Colla Vella va ser convidada a participar en el Meeting Carlí a Montblanc amb la presència del personatge abans esmentat.

El 21 de juny de 1903 el COMITÈ PROVINCIAL DEL PARTIDO CARLISTA, va organitzar un meeting a Montblanc amb la presència de Juan Vázquez de Mella y Fanjul. Tots els Mellistes de la provincia es traslladaren a aquella població, uns tres mil. “Vimos las sociedades corales de Riudoms y Centro de Montblanc, la COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS y el ball de bastonets” (sic). Qui vulgui veure la crònica, fil per randa, d’aquest dia:  http://www.elcasteller.cat/lavellaambmella.html

El 31 de desembre de 1918 moria l’Isidre Tondo Ballart, cap de colla de la Vella carlina, Havia estat veterà de l’última guerra civil i casteller reconegut arreu com va dir la premsa en el seu moment.

Per la festa major de Sant Joan a Valls del 1922 hi va haver castells gràcies a la subscripció popular que va pagar el castells de la Vella. Estem en plena decadència castellera i l’Ajuntament no llogava els Xiquets de Valls per la festa major. A la tarda la colla recorregué els carrers de la població aixecant les torres en molts punts, què sigueren fetes amb facilitat asombrosa(sic): eren el tres de sis i pilar de quatre, davant el Círcol Tradicionalista, al carrer de l’Escrivania. (6) A més existeix la fotografia. La Colla Vella carlina estava dirigida per Ramon Tondo (a) Gravat o també Gravat de Rabassó.

Valls_Colla_1922collavelladavantelcentrecarliperstjoanmoncasteller

Traspassat  l’Isidre de Rabassó la Colla Vella mantindria la seva pròpia identitat política encara que el seu fill Ramon Tondo Dilla (a) Gravat ho volgués dissimular en unes declaracions com veurem d’aquí un moment.

El dia 5 d’agost de 1930 la Colla del Rabassó anà a Vilanova per les Festes de les Neus. Era  dirigida per Ramon Tondo Dilla (a)  Gravat de Rabassó.

La premsa  vilanovina després de l’exhibició castellera comentaria: “Els Xiquets de Valls amb camisa vermella són faixistas rojos que emprenen la marxa sobre el cel. El menut que fa l’aleta és el Musolini de la Colla perquè puja a les espatlles de tothom”.

Degut a les crítiques vilanovines sobre la camisa de la Colla Vella, aquests decidiren canviar el seu color. En Blasi i Vallespinosa diu: “La Colla Vella ha adoptat el color vermell clar”.

Ramon Tondo cansat perquè arreu on anava actuar era titllada la seva colla de carlina (estem a la II República) va manifestar en una carta datada el 10 de setembre de  1931 publicada a la Crònica de Valls on negava que la seva colla tingués algun color polític:  “Volem dir que aquests últims mesos s’ha pretingut (sic) donar a la nostra colla un determinat color polític i social… volem dir ben alt que la nostra colla no té cap tendència política i menys social…” (sic)

Aquí passa alguna cosa, o hi ha una amnèsia total o bé Ramon Tondo i altres volen fer fer creure que la gent és ximpleta. Ells saben de debò les idees polítiques de cada colla castellera vallenca i els aficionats forans també i els mitjans de comunicació, també: la Colla Nova (Joves) era tatxada com la colla republicana i no se n’amagava pas, només cal visitar les hemeroteques, i la Colla Vella era tatxada de carlina. Ara Ramon Tondo es vol treure aquesta etiqueta quan l’han dut tota la vida argumentant que la colla només vol fer castells i res més, així evitaria entrar en raons que en aquells moments no li convenien.

A tall d’exemple:

El dia 25 d’abril de 1931, els liberalíssims Xiquets de Valls de la Colla NOVA, volgueren celebrar el diumenge passat la festa la Proclamació de la República…(sic) (Setmanari Lluita”1931)

i per ratificar el que hem dit anteriorment sobre el republicanisme de la Colla Nova transcrivírem l’oferta de la Colla per actuar a l’Arboç el dia 23/24 d’agost del 1931:

Resulta que el 12 de juliol de 1931, tres dirigents de la Colla Nova van adreçar a l’Alcalde de l’Arboç oferint la intervenció de la seva Colla de cara a la Festa Major; eren en Ramon Fontanillas Serra, Francesc Fàbregas Galofré i Joan Baptista Pairot i Fabra. ” Els comunicaven que la Colla Nova era la única que lluità amb braó y coratge per los asdeveniments de la Replublique, tan es aixís que un dels abaix firmans (Joan Bta. Pairot Fabra) forma part de l’Ajuntament d’aquesta Ciutat. No dubtem ni per un sol moment, de quan amb igualtat de condicions, tindrà present lo que acabem de manifestar, ja que desde molts anys que amb aquesta vila, no han tingut la satisfacció de pogueri venir amb aitals dias, sempre avén vist amb un gra abús, el favoritisme y amistad del Vallès”(sic).(7)… o bé aquesta altra:

Valls, 22 de juny de 1933    “(…) la Colla NOVA, la colla republicana, que el dia 14 d’abril, festa de l’adveniment de la nostra República ens donà la gran sorpresa bastint uns castells que jamai no els aviem vist a la plaça de Valls fets d’una vegada i es gairebé difícil tornar-los a veure tant ben fets” (sic).(8)

El 14 d’abril de 1933, Aniversari de la República, va caure en divendres sant. La Colla Nova del Blanco, la colla republicana, va sortir a actuar, la Colla Vella del Gravat, la colla dels carlins, no. Joan Guinovart Escarré, carlí, casteller de la Colla Vella actual, avui jubilat, amb qui mantteníem forces converses castelleres i professionals, comentant l’actuació el 28 de gener del 2000 em va explicar:  “En aquell temps hi havia a Valls el Centre del Carlisme,  Agrupación Social Tradicionalista, conegut aquest local com els “marianos”, avui seria el Cinema Nou, al carrer d’en Bosc. Aquest dia el 14 d’abril va caure en divendres sant i era impensable fer castells. L’agrupació carlista va pagar als castellers de la Colla Vella perquè no sortissin a fer castells. Com ja saps, em deia, els castellers sempre han cobrat alguna cosa, fins fa poc. Aquest va ser un dels motius de pes, perquè la Colla Vella no actués aquell dia”.

El 30.de  juny de 1935 va tenir lloc a València importants actes de propaganda organitzats  per la Dreta Regional Valenciana, organització política component de la C.E.D.A. (Confederación Española de Derechas Autónomas), (partit ultradretà), on es va portar a terme el MEETING DE LA CEDA amb la presència de Gil Robles, ministre de la guerra i cofundador del mateix partit polític. Hi varen assistir nombrosos vallencs.”

De la nostra ciutat hi assití una nutrida representació presidida pels Srs. Cèsar Martinell i Lluís Clols, cap local de la CEDA i l’alcalde de la nostra ciutat el Sr. Eduardo  Oller, cap comarcal de la CEDA, que féu el viatge amb auto.

També hi assistí la colla Vella de castells que fou contractada per fer vàries exhibicions dels nostres “Xiquets” durant el dia a diferents indrets de València i especialment davant la Dreta Regional Valenciana, l’Ajuntament i el Camp de Mestalla” (9).

Valls_Colla_lavellaavalencia1935

Passada la guerra civil espanyola (1936-1939) guanyada pel Generalísimo Franco, l’alcalde carlí Juan Cusidó, que havia estat elegit a dit, obligaria a les dues colles vallenques baix sancions a unificar-se. És a partir d’aqui que comença el joc dels desgavells però sense perdre l’essència.

El dia 2 de gener de 2007 fou traspassat el carlí Joan Guinovart Escaré i amic de Tomàs Caylà.  El Partit Carlí de Catalunya va enviar al Partido Carlista de Euskalerria, una nota sobre la mort d’en Guinovart, (aquí un petit detall):

Queridos compañeros:
Os ruego una oración y un recuerdo por el alma de Joan Guinovart i Escarré que ayer 2 de enero de 2007 nos dejó en su ciudad natal de Valls.
…Joan fue, durante toda su vida, un ejemplo de carlista y vallense ejemplar…. Toda esta vida en servicio del Carlismo se vió recompensada al serle impuesta por Don Carlos Hugo la medalla de la Legitimidad Proscrita. Como buen vallense era miembro activo de la Colla Vella del Xiquets de Valls la colla dels carlins.

Com a contrapartida, entenem què, Como mal vallense s’ha de ser membre actiu de la Colla Joves Xiquets de Valls, nom actual de la Colla Nova dels Xiquets de Valls.

—–

Conclusió:

Una vegada exposats -alguns- fets històrics, no creiem pas que la Colla Vella actual negui la seva identitat política i social?

Si institueixen el “Premi Isidre de Rabassó” d’identitat castellera, vol dir que accepten ser la “colla carlina”, perquè l’Isidre n’era el seu cap de colla i amb  poder absolut, el que ell deia anava a missa. A més,  era un carlí radical i partidari del nucli dur del carlisme (dels Mellistes no dels Jaumistes) i, per tant, el  premi perpetua el carlisme dins la Colla Vella.

No té sentit dir què, actualment, la colla no té color polític, perquè vol dir renunciar el passat. Justament ara fa 7 anys que el carlisme català comunicava obertament que la Colla Vella és la Colla dels Carlins.  Algun membre de la Colla ha negat aquesta afirmació?  Algú ha dit que no si senten identificats?  Fa por avui en dia acceptar aquests fets?  No queda bé? No parlem de fa molts anys parlem de fa dos dies. Si realment no tenen color polític deuen interpretar que els hi fa més mal que bé portar l’etiqueta de carlins. Si és així haurien de retirar el nom del premi i esborrar tot el passat. Recordem que el passat és ahir mateix o fa un moment indeterminat. En qualsevol cas, és un tema que la Colla Vella, la colla carlina, ha de resoldre, perquè volen i dolen, sí però no, amb això si però en allò altre no. La història no es pot esquarterar és a dir, es tota ella o no és. La història no es pot “dividir” com va passar dins la pròpia Colla Vella carlina el 1895, l’únic cas en tota la història dels Xiquets de Valls com hem vist en els paràgrafs anteriors.

Si realment volen negar les seves idees polítiques, les velles idees, les absolutistes i carlines, vol dir que renuncien ser l’autèntica Colla Vella, la d’abans de la guerra de Franco.  Per cert, els carlins van lluitar al costat del Dictador. Si neguen “TOTA” la seva història neguen la seva identitat i personalitat pròpia i queden orfes. Ara cal reflexionar i fer pedagogia que al món casteller li fa falta.

Actualment encara s’olora l’essència o l’ànima de cada una de les colles vallenques en certes actituds socials a la plaça o fora d’ella. Actituds que estan fora de la rivalitat castellera.

Per acabar, cal felicitar a la Colla Vella, la colla dels carlins, per la iniciativa que ha tingut de crear un premi “d’identitat castellera”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s